AURA IOGA
espcat
Encarna Domínguez (alopecia areata severa)

La meva és una història entre moltes altres; milers.

Fa cinc anys vaig trencar amb el meu matrimoni i amb el que havia estat el meu projecte de futur, vaig acabar amb una lluita incansable per aconseguir uns objectius que es van quedar a les portes de la meta; i amb això també es van trencar totes les meves il.lusions, les meves esperances, i, per si això no hagués estat suficient, m'enfrontava a una llarga llista de demandes i acusacions que no es corresponen amb la veritat i crec que no em mereixo.

Tot això, va causar un desori en el meu organisme de tal manera que en tres mesos vaig perdre el 80% del pèl corporal. La pèrdua del cabell no va ser més que la confirmació del dolor psicològic que estava patint, un dolor que jo sentia per tots els porus de la meva pell; per descriure-ho d'alguna manera, em dolia l'ànima.

Se'm va diagnosticar una alopècia areata severa i amb molt poques probabilitats de recuperació; se'm va aconsellar que respirés i que practiqués ioga o alguna cosa similar com a única teràpia. Sempre havia estat bastant incrèdula respecte a les tècniques de relaxació, bàsicament no tenia paciència per relaxar-me i només el fet d'intentar-ho em posava encara més nerviosa.

Una amiga em va portar dues adreces de centres als quals podia acudir, i el destí va voler que al primer lloc al que vaig trucar fora Aura Ioga. Sempre recordaré el primer dia que vaig entrar per la porta; només entrar vaig poder sentir una espècie d'aura que m'embolicava i em relaxava, va ser fantàstic.

Dia rera dia des de llavors, se m'ha cuidat, se m'ha tractat com a un ésser humà, mai com un client o com un malalt, tan sols com una persona que necessitava que li ensenyessin a frenar, que li recordessin quins són els valors reals de la vida; i sobretot, a respectar-se com a ésser humà. A cuidar el meu cos i la meva ment des de dins perquè el resultat es vegi des de fora.

Vaig començar al novembre de 2007, i en qüestió d'un any ja havia començat a recuperar el meu cabell, i amb ell, les meves il.lusions. A dia d'avui ja l'he recuperat, però això no és el més important; el millor de tot és que em sento millor persona, he après a escoltar-me, a respectar-me, i segueixo creixent a nivell humà.

Tan sols volia agrair al centre i als seus mestres la paciència, la bondat i la il.lusió amb la qual treballen. Agrair-ho i, si hi ha tan sols una persona a la qual la meva història pugui servir-li d'alguna cosa, val la pena haver-la escrit.

Jo, segueixo i seguiré practicant ioga.

Encarna Domínguez